Fa poc m'ha arribat a les mans l'últim llibre d'un dels meus mestres, Hareesh. És un investigador americà del sànscrit i de la filosofia asiàtica, concretament del Tantra non-dual de Caxemir: tota la realitat és una, i generada per una consciència única, de la qual la individual és només una part. Els seus ensenyaments són extremadament precisos, basats en manuscrits de fa prop d'un mil·leni, i al mateix temps la seva humanitat i sentit de l'humor ho impregna tot.

En una entrada anterior vaig presentar uns quants articles científics que havia anat trobant que demostraven que la realitat és molt més complex, possiblement no completament material. Ara estic content de presentar el treball d'un científic i filòsof, Bernardo Kastrup, que m'ha convençut de molt més: que el materialisme és completament irracional.

Un dels misteris més grans de la nostra existència el tenim justament davant dels ulls o, més precisament, darrere dels ulls: estem entenent aquesta frase i, a més, hi ha algú, una entitat, que l'està entenent. La qüestió és encara més present últimament, perquè els sistemes d'intel·ligència artificial ens han fet evident que es pot respondre una pregunta, fins i tot de manera molt elaborada, sense necessitat d'entendre-la.

( ©Jenny Rawlings. Aquest article és la traducció al catala de l'original en anglès "Yoga Pose/Counterpose Rules: Are They Necessary?". Publicat amb permís de l'autora.) 

Quan planifiquem una seqüència de ioga, cal tenir en compte molts factors com ara: la postura cim, en quines àrees específiques del cos volem posar el focus, la regulació del sistema nerviós, la col·locació de la seqüència (escalfament, relaxació, o entremig), etc. Un factor que sovint influencia la nostra seqüenciació és la regla de la “postura/contrapostura”. Aquesta regla diu que una postura de ioga específica (o un tipus específic de postures) han d’anar sempre seguides d’un altre tipus específic - i oposat - de postura (o tipus de postures).