Com practicar a casa

Voldria compartir amb vosaltres aquestes reflexions, en mode d'apunts, sobre un tema que probablement ens va apareixent, i que anem deixant de banda: practicar a casa. D'una manera genèrica, tots volem practicar. Però... per què no ho fem?

parsva1400Quan? Com? On?

Per començar ens hem de preguntar, de manera honesta:

  • per què vull practicar?
  • quant de temps puc practicar?
  • on puc practicar?

És important intentar esbrinar què ens porta a voler practicar. La resposta és absolutament individual, i pot ser una barreja de raons com ara:

  • fer una mica d'exercici m'anirà bé pel cos
  • sento que les emocions a vegades em superen
  • tinc ganes de passar-ho bé i evadir-me una estona

El següent pas és veure quan és que puc practicar. Potser serà mitja hora cada dos dies? Sigui quin sigui, el temps fora del ioga no és un temps perdut, sinó una gran ocasió per integrar el que hem après - sovint força més difícil, de fet.

Pel que fa al lloc: no cal que sigui una habitació exclusiva, ni tenir-ho tot a punt. Durant uns quants anys, per practicar jo havia d'aixecar el llit. Si pots posar un tapís a terra, ja tens el lloc. I el que tinguis al costat, com el llit, cadira, sofà, de fet ho podràs aprofitar per a la pràctica. El més important és marcar-te un lloc amb la imatge teva fent ioga.

Element que ha de tenir la pràctica

En una pràctica setmanal de ioga, és interessant que hi hagin aparegut aquests elements:

  • connexió mental i escalfament físic progressiu
  • postures conegudes, amb resultat que ja podem anticipar que seran molt bons
  • alguna postura que no ens surt tant bé però que anem treballant i millorant - o descobrint per què no 'millorem'.
  • una invertida, amb el cor o el cap per sota el tronc
  • una petita estona de tranquil·litat en forma de savasana, meditació o pranayama

Pel que fa a la part física, podriem enumerar un quants elements interessants:

  • la 'flexibilitat' tal com la pensem en forma d'estirar els quàdriceps o isquiotibials, no és fonamental ni decisiva. Potser diria fins i tot que el que és decisiu és que no ens hi fem mal en fer-ho amb massa intensitat
  • mobilitat de les articulacions dels malucs i espatlles - plegar cames, moure braços sense pes
  • reforçament de les cames envers el tronc
  • postura enrere suau, on l'esquena està en extensió (té forma de cobra)
  • postura endavant suau, amb l'esquena en flexió (forma de tortuga)
  • torsions, flexions laterals
  • posar pes controlat als braços i cames
  • activar abdominals, de manera molt senzilla

Potser, si heu llegit fins aquí, esteu atabalats amb tots els elements que volem tenir presents. Al revés, ho heu de pensar com un conjunt de possibilitats que volem explorar.

L'element central

Perquè per a mi, la clau de la qüestió és:

 

com alimentar la motivació de la pràctica

 

Volem que cada petit exercici sigui una comunicació positiva, encara més si ens pensem que l'exercici 'no ens surt'. Quines sensacions ens aporta? Per exemple, escalfor, alleugeriment, alegria, ganes de jugar. Tot això és molt important perquè forma part del nostre caràcter, de la nostra essència humana - més que la flexibilitat de les cames, segur.

El marc de la pràctica

Què té de bo, anar a un centre de ioga?
En primer lloc és donar l'espai mental per a practicar. Coneixes l'Espai, els professors, i ja anticipes què hi faràs, que faràs una pràctica agradable que et portarà benestar en el moment i també després. Hi tens tot l'equipament necessari, estàs aïllat de les interferències habituals (mòbil, família, deures pendents), potser has quedat amb algú per anar-hi o ho combines a la sortida amb una visita a la gelateria. A més, saps que el professor haurà pensat un programa determinat, coherent durant el mes, i pots deixar la responsabilitat d'una pràctica completa a les seves mans.

I doncs practicar a casa, què m'aporta?

Estàs ara en un entorn conegut, completament controlat per tu: pots posar música si vols, pots començar a practicar quan vols i acabar molt més tard. T'estalvies interaccions socials (que no sempre vénen de gust), el temps de desplaçament, d'esperar que comenci la classe i el de tornada.
Ah! I pots posar-te els leggins vells que no portes enlloc.

Pots provar el que sempre t'havia vingut de gust: potser donar-te molt més de temps en una part que et costa més o, a la inversa, regalar-te en un altre que et surt molt bé.

Consells per facilitat la pràctica a casa

No fa falta tenir l'últim equipament per fer ioga. De fet, ni tan sols un tapís de ioga!

A la pràctica, per a mi el tapís és un espai on la pràctica és possible, i per això sempre en porto un quan vaig de viatge. A casa, en el moment que estenc el tapís, la pràctica ha començat. Però sovint no faig servir totxos, cinturons o mantes: n'hi ha prou amb el mateix cos, el tapís i la gravetat.

Personalment us recomano de practicar al mateix lloc, a la mateixa hora a la setmana (si teniu nens, l'hora pot ser després que s'adormin). El cos anticipa el moment i ja es prepara. Que sigui un espai net, ordenat.

Mòbil: et recomano que el posis en silenci (o apagat) i fora de l'habitació. Fes que tenir-lo encès sigui l'excepció, perquè així el pensament que vindrà 'envio només un missatge' sigui més difícil. I si tens un pensament realment inspirat que no vols oblidar, el pots apuntar a una fulla de paper.

Vídeos?
La pràctica no s'acaba amb un vídeo. Tot i que evidentment és pràctic fer servir internet per aprendre, també hi ha sèries de postures que pots imprimir-te per fer, per començar a aprendre els noms i fer-te més independent. Tot el que t'equivoquis serà una experiència d'aprenentatge. En realitat, no t'hauràs equivocat.
Potser pots seguir un canal dos dies, i el tercer fer sol el que t'han proposat. Al cap d'un temps, repasses el que havies vist i veuràs com t'adonaràs de detalls que no havies tingut en compte. Et recomano seguir una pràctica determinada dues setmanes, però que contingui sessions alternades. No facis cada dia la mateixa postura, perquè no és bo pel cos.

  • Sigues realista. Comença per pràctiques que puguis dominar, amb elements que et motivin. Vés guanyant forma a poc a poc, donant-te temps per explorar també parts menys físiques.
  • Adapta la teva pràctica, si cal. Malgrat que recomanem regularitat, segur que hi ha un dia on has tingut moltes hores d'ordinador - doncs serà el moment de començar per invertides. O potser vas menjar massa ahir mirant la peli? Serà l'hora d'uns quants surya namaskars - amb prudència!
  • No et donis per vençut. O, més ben dit, quan et donis per vençut, l'endemà torna-hi. Sigues tossut: adapta, transforma, canvia, amb l'objectiu de dedicar un temps regular a tu mateix.
  • No et saturis d'informació. No cal estar informat en cada moment, especialment cap al vespre, abans d'anar a dormir. Mira de gaudir dels bons moments que poden arribar, compartits amb la gent que estimes, ni que sigui per telèfon.
  • No et concentris amb el que no tens, sinó amb el que encara tens. Confia en tots els recursos que tens a la disposició, i dóna un cop de mà als altres quan puguis. L'altruisme és una de les fonts més autèntiques de felicitat.

Aplica a la pràctica del ioga tres virtuts budistes:

  • la curiositat: investiga si les instruccions que donem et funcionen. Ara pots parar el vídeo i explorar diverses possibilitats! Explora les noves sensacions, no només durant la pràctica sinó també a través de la setmana.
  • la benevolència: en observar el cos, descobriràs capacitats més o menys desenvolupades, i apareix possibilitat de comparar-te, i d'avaluar-te. Fer-ho és força inevitable - com a mínim, tens el profe a davant, que et serveix de model, però fes-ho amb amabilitat. Aquesta cama que et sembla rígida és la mateixa que et porta amunt i avall, a comprar o d'excursió, i potser si l'esquena et fa mal, és que t'està dient que necessita que la cuidis més.
  • la perseverança: busca varietat en la pràctica, i dia rere dia trobaràs com n'és d'apassionant. No cal practicar ioga cada dia; de fet, és millor donar-se de tant en tant un dia de descans, fer altres activitats físiques - pujar i baixar escales, o per exemple jugar a bales.

Evita el tot o res. És l'excusa que fem servir sovint: si no podem fer-ho el màxim, ja ni ens hi posem. Mira quina mica pots fer avui, i això et portarà a fer una mica més l'endemà i, sobretot, a gaudir-ne una mica més.

En resum, doncs:

 

fes de la pràctica un mirall de la vida, i la vida un mirall de la pràctica: vibrant, apassionant i enriquidora