fbpx

Qui té por del sànscrit?

विद्याधनं सर्वधनप्रधानम् 
vidyādhanam sarvadhanapradhānam
La riquesa més gran és la del coneixement.

Per què sànscrit?

Fa poc una amiga va enviar a un grup de whatsapp un nom que havia transformat a l'alfabet del sànscrit fent servir el google translator. El resultat era prou estètic, però realment no es corresponia el que diríem en català amb els sons que un indi llegiria. Per això he pensat de fer una petita guia per ensenyar el mínim per poder llegir i transliterar en sànscrit. Quatre conceptes, que espero que siguin interessants. Jo mateix hi tinc una experiència mínima, després d'un parell de cursos que he fet a l'Oxford Center for Hindu Studies.

Podeu anar mirant tot el que explico amb aquesta pàgina que ho escriu en sànscrit. Comencem, doncs, per un exemple. Aquí a sota hi teniu escrit "mala cosa" en sànscrit.

मलकोस​ malakosa

He escrit fent servir l'alfabet del sànscrit els fonemes que en català formen "mala cosa". Pas a pas:

  • és la lletra ema, que si no hi afegim res té una 'a' implícita (s'anomena 'inherent')
  • és la lletra ela, també amb una 'a' de propina
  • को és 'co'. La primera lletra és la lletra c, que he transliterat en forma de fonema 'k'. Si escrit क ho llegiria com a ca de casa, però per posar-hi la 'o' hi afegeixo el segon pal.
  • स​ és... ho heu endevinat, 'sa'. Però tinc males notícies: la essa sonora de casa no té equivalent en sànscrit. El fonema no existeix! L'he escrit com a essa, però en sànscrit és sorda o sigui que de fet estic escrivint 'cossa'.

Espero que m'hàgiu seguit bé fins aquí. Ho aprofito per fer algunes puntualitzacions: el que he dit que escriuria en sànscrit, pròpiament hauria de dir que l'he transliterat en devanagari. És un alfabet que s'empra per escriure sànscrit i uns quants idiomes més del subcontinent indi, com ara l'hindi. Si aneu a l'Índia, hi veureu moltes coses escrites així, però també en altres alfabets com ara el tàmil (que és preciós i recorda una serp gran i sinuosa)

Què és el sànscrit?

El sànscrit és la llengua clàssica de l'Índia, emparentada amb les nostres clàssiques, com el llatí o el grec. El sànscrit ara s'escriu majoritàriament en devanagari, però s'ha escrit històricament en moltíssims altres alfabets i contemporàniament es pot escriure, per exemple:

  • शिव​ és el nom del Déu en alfabet devanagari.
  • Xiva és com s'escriu segons les normes del català. Consulteu aquesta entrada del IEC si us agrada molt la llengua.
  • Shiva és com ho veiem normalment escrit, de fet està escrit en anglès.
  • Ṡiva (fixeu-vos en el puntet a sobre la essa) és la transcripció més a acurada, no ambigua, segons l'estandard acadèmic de l'IAST (l'estàndard acadèmic).

A continuació adjunto les consonants en sànscrit (és a dir, en sànscrit escrit en devanagari):

Devanagari consonants transp.redimensionada

Algunes pautes:

  • com ja he explicat abans, la consonant sola, sense res, porta implícita la vocal 'a'. Després veurem què passa amb altres vocals.
  • la K i la Kh són lletres, per a ells, completament diferents. Kh es pronuncia deixant una mica d'aire després de la k, com una petita explosió. De manera semblant th (hatha no es pronuncia 'haza' sinó 'ha' T explosió a), bh, etc.
  • la 3a fila ṭa, ṭha etc (fixeu-vos en el puntet a sota) són una família de sons s'anomenen retroflexos i es pronuncien tirant la lletra enrere. A nosaltres, com a llatins, ens costa molt perquè no ho fem mai (la sensació és de parlar papissot). Als indis, és una de les característiques del seu accent quan parlen anglès. Podeu mirar com pronunciar-lo.
  • la 'ha' es correspon al castellà jamón o a l'anglès ham.

Si volem dir posar-hi altres vocals, es modifica la grafia de la següent forma:

प pa पा pā पे pe पै pai पि pi पी pī पो po पौ pau पु pu पू pū 

(he omès algunes coses per no saturar-nos)

Així la postura tadāsana es fa amb la ā llarga ( i no com ho faríem espontàniament, fent-la una paraula plana, tadasána).

Últimes complicacions que us explico (però me'n deixo més):

1) Les vocals a principi de paraula tenen una altra grafia: 

अ a आ ā ए e ऐ ai इ i ई ī ओ o उ u ऊ ū

2) Les consonants que venen seguides tenen grafies especials. A vegades es formen ajuntant les dues i es pot endevinar (no les puc posar aquí perquè el codi no està transcrit a un web normal).

j + ñ, com a jñana: ज्ञन​

Alguns d'aquests símbols es fan servir moltes vegades i els acabes memoritzant, però d'altres costen més i els has de cercar a les taules.

3) Si la consonant no va seguida de vocal, s'escriu amb un petit pal a sota, anomenat virama.

Juguem?

A continuació jugaré amb algunes transliteracions:

दविद् David

da vi d - fixeu-vos que el pal de la vocal 'i' es posa abans de la lletra, i la 'd' final té virama

लय Laia

la ya he optat per escriure així 'Laia', perquè de fet la 'i' és una semiconsonant.

सेर्गि Sergi

Se: la essa amb el palet a sobre से. Gi seria गि però l'erra es pot posar com la petita falç, i queda doncs र्गि

नूर्य​ Núria (u llarga, rya) वज्रासन​ Vajrāsana

योगेन चित्तस्य पदेन वचां yogena cittasya padena vācaṃ.

Recomanacions

Espero que aquesta petita introducció us hagi inspirat a començar algun curs. En castellà teniu gratuït el que fa un company de ioga, gratuït, a vedanta academy. Jo he fet el de sànscrit a l'OCHS, perquè tens un seguiment setmanal dels deures (és en anglès). Podeu jugar amb l'alfabet devanagari aquí. Funciona el copiar-i-enganxar al whatsapp!

Ah! Una cantant amb un sànscrit impecable és Gaiea. Aquí la teniu cantant Shiva Sankalpa Suktam

No tingueu por del sànscrit! (aquesta expressió del professor Edwin Bryant, que he conegut pels seus cursos dels Yoga Sutra i Saṃkhya).

 

Com practicar a casa

Voldria compartir amb vosaltres aquestes reflexions, en mode d'apunts, sobre la pràctica personal. 

Quan? Com? On?

Per començar ens hem de preguntar, de manera honesta:

  • per què vull practicar?
  • quant de temps puc practicar?
  • on puc practicar?

És important intentar esbrinar què ens porta a voler practicar. La resposta és absolutament individual, i pot ser una barreja de raons com ara:

  • fer una mica d'exercici m'anirà bé pel cos
  • sento que les emocions a vegades em superen
  • tinc ganes de passar-ho bé i evadir-me una estona

El següent pas és veure quan és que puc practicar. Potser serà mitja hora cada dos dies? Sigui quin sigui, el temps fora del ioga no és un temps perdut, sinó una gran ocasió per integrar el que hem après - sovint força més difícil, de fet.

Pel que fa al lloc: no cal que sigui una habitació exclusiva, ni tenir-ho tot a punt. Durant uns quants anys, per practicar jo havia d'aixecar el llit. Si pots posar un tapís a terra, ja tens el lloc. I el que tinguis al costat, com el llit, cadira, sofà, de fet ho podràs aprofitar per a la pràctica. El més important és marcar-te un lloc amb la imatge teva fent ioga.

Element que ha de tenir la pràctica

En una pràctica setmanal de ioga, és interessant que hi hagin aparegut aquests elements:

  • connexió mental i escalfament físic progressiu
  • postures conegudes, amb resultat que ja podem anticipar que seran molt bons
  • alguna postura que no ens surt tant bé però que anem treballant i millorant - o descobrint per què no 'millorem'.
  • una invertida, amb el cor o el cap per sota el tronc
  • una petita estona de tranquil·litat en forma de savasana, meditació o pranayama

Pel que fa a la part física, podriem enumerar un quants elements interessants:

  • la 'flexibilitat' tal com la pensem en forma d'estirar els quàdriceps o isquiotibials, no és fonamental ni decisiva. Potser diria fins i tot que el que és decisiu és que no ens hi fem mal en fer-ho amb massa intensitat
  • mobilitat de les articulacions dels malucs i espatlles - plegar cames, moure braços sense pes
  • reforçament de les cames envers el tronc
  • postura enrere suau, on l'esquena està en extensió (té forma de cobra)
  • postura endavant suau, amb l'esquena en flexió (forma de tortuga)
  • torsions, flexions laterals
  • posar pes controlat als braços i cames
  • activar abdominals, de manera molt senzilla

Potser, si heu llegit fins aquí, esteu atabalats amb tots els elements que volem tenir presents. Al revés, ho heu de pensar com un conjunt de possibilitats que volem explorar.

L'element central

Perquè per a mi, la clau de la qüestió és:

com alimentar la motivació de la pràctica

Volem que cada petit exercici sigui una comunicació positiva, encara més si ens pensem que l'exercici 'no ens surt'. Quines sensacions ens aporta? Per exemple, escalfor, alleugeriment, alegria, ganes de jugar. Tot això és molt important perquè forma part del nostre caràcter, de la nostra essència humana - més que la flexibilitat de les cames, segur.

El marc de la pràctica

Què té de bo, anar a un centre de ioga?
En primer lloc és donar l'espai mental per a practicar. Coneixes l'Espai, els professors, i ja anticipes què hi faràs, que faràs una pràctica agradable que et portarà benestar en el moment i també després. Hi tens tot l'equipament necessari, estàs aïllat de les interferències habituals (mòbil, família, deures pendents), potser has quedat amb algú per anar-hi o ho combines a la sortida amb una visita a la gelateria. A més, saps que el professor haurà pensat un programa determinat, coherent durant el mes, i pots deixar la responsabilitat d'una pràctica completa a les seves mans.

I doncs practicar a casa, què m'aporta?

Estàs ara en un entorn conegut, completament controlat per tu: pots posar música si vols, pots començar a practicar quan vols i acabar molt més tard. T'estalvies interaccions socials (que no sempre vénen de gust), el temps de desplaçament, d'esperar que comenci la classe i el de tornada.
Ah! I pots posar-te els leggins vells que no portes enlloc.

Pots provar el que sempre t'havia vingut de gust: potser donar-te molt més de temps en una part que et costa més o, a la inversa, regalar-te en un altre que et surt molt bé.

Consells per facilitat la pràctica a casa

No fa falta tenir l'últim equipament per fer ioga. De fet, ni tan sols un tapís de ioga!

A la pràctica, per a mi el tapís és un espai on la pràctica és possible, i per això sempre en porto un quan vaig de viatge. A casa, en el moment que estenc el tapís, la pràctica ha començat. Però sovint no faig servir totxos, cinturons o mantes: n'hi ha prou amb el mateix cos, el tapís i la gravetat.

Personalment us recomano de practicar al mateix lloc, a la mateixa hora a la setmana (si teniu nens, l'hora pot ser després que s'adormin). El cos anticipa el moment i ja es prepara. Que sigui un espai net, ordenat.

Mòbil: et recomano que el posis en silenci (o apagat) i fora de l'habitació. Fes que tenir-lo encès sigui l'excepció, perquè així el pensament que vindrà 'envio només un missatge' sigui més difícil. I si tens un pensament realment inspirat que no vols oblidar, el pots apuntar a una fulla de paper.

Vídeos?
La pràctica no s'acaba amb un vídeo. Tot i que evidentment és pràctic fer servir internet per aprendre, també hi ha sèries de postures que pots imprimir-te per fer, per començar a aprendre els noms i fer-te més independent. Tot el que t'equivoquis serà una experiència d'aprenentatge. En realitat, no t'hauràs equivocat.
Potser pots seguir un canal dos dies, i el tercer fer sol el que t'han proposat. Al cap d'un temps, repasses el que havies vist i veuràs com t'adonaràs de detalls que no havies tingut en compte. Et recomano seguir una pràctica determinada dues setmanes, però que contingui sessions alternades. No facis cada dia la mateixa postura, perquè no és bo pel cos.

  • Sigues realista. Comença per pràctiques que puguis dominar, amb elements que et motivin. Vés guanyant forma a poc a poc, donant-te temps per explorar també parts menys físiques.
  • Adapta la teva pràctica, si cal. Malgrat que recomanem regularitat, segur que hi ha un dia on has tingut moltes hores d'ordinador - doncs serà el moment de començar per invertides. O potser vas menjar massa ahir mirant la peli? Serà l'hora d'uns quants surya namaskars - amb prudència!
  • No et donis per vençut. O, més ben dit, quan et donis per vençut, l'endemà torna-hi. Sigues tossut: adapta, transforma, canvia, amb l'objectiu de dedicar un temps regular a tu mateix.
  • No et saturis d'informació. No cal estar informat en cada moment, especialment cap al vespre, abans d'anar a dormir. Mira de gaudir dels bons moments que poden arribar, compartits amb la gent que estimes, ni que sigui per telèfon.
  • No et concentris amb el que no tens, sinó amb el que encara tens. Confia en tots els recursos que tens a la disposició, i dóna un cop de mà als altres quan puguis. L'altruisme és una de les fonts més autèntiques de felicitat.

Aplica a la pràctica del ioga tres virtuts budistes:

  • la curiositat: investiga si les instruccions que donem et funcionen. Ara pots parar el vídeo i explorar diverses possibilitats! Explora les noves sensacions, no només durant la pràctica sinó també a través de la setmana.
  • la benevolència: en observar el cos, descobriràs capacitats més o menys desenvolupades, i apareix possibilitat de comparar-te, i d'avaluar-te. Fer-ho és força inevitable - com a mínim, tens el profe a davant, que et serveix de model, però fes-ho amb amabilitat. Aquesta cama que et sembla rígida és la mateixa que et porta amunt i avall, a comprar o d'excursió, i potser si l'esquena et fa mal, és que t'està dient que necessita que la cuidis més.
  • la perseverança: busca varietat en la pràctica, i dia rere dia trobaràs com n'és d'apassionant. No cal practicar ioga cada dia; de fet, és millor donar-se de tant en tant un dia de descans, fer altres activitats físiques - pujar i baixar escales, o per exemple jugar a bales.

Evita el tot o res. És l'excusa que fem servir sovint: si no podem fer-ho el màxim, ja ni ens hi posem. Mira quina mica pots fer avui, i això et portarà a fer una mica més l'endemà i, sobretot, a gaudir-ne una mica més.

En resum, doncs:

fes de la pràctica un mirall de la vida, i la vida un mirall de la pràctica: vibrant, apassionant i enriquidora 

 

El ioga, més que àssana?

Voldria compartir amb vosaltres algunes reflexions sobre la pràctica i l'ensenyament de ioga. Ah! Sense fotos d'àssana.

Ioga i àssana

Ensenyar ioga com a més que àssana

Obro aquesta  entrada al blog amb l'objectiu de compartir amb vosaltres algunes reflexions més enllà de la  foto d'àssana que anem penjant. Jo rebo amb regularitat butlletins de gent que segueixo  (per exemple en Jon Yuen o els gimnastes de GMB) , i em semblen molt interessants perquè et donen un accés més personal (i real) a la persona que hi ha darrera.
El tema d'aquest correu és, sobretot, la meva experiència en el Cicle d’aprofundiment (curs de practicants de ioga) que he impartit al meu centre. Ho vaig proposar com una mena de guió de viatge per anar més enllà dels límits que ens imposa el ritme diari d'àssana amunt i avall.

Tinc la impressió que entre alumnes i professors ens concentrem sobretot en l'aspecte físic, perquè és el que resulta més evident (i potser efectiu), i això deixa de banda l'enorme riquesa que té el ioga. Per nosaltres és fàcil ensenyar àssana: es veu, es pot corregir, ens fa canviar, ens dona energia. Està pensada l'àssana com a porta d'entrada a un indret on també hi ha meditació, respiració, concentració, i (en altres mètodes) cant de mantres, visualitzacions, chacres...

El punt problemàtic és que els professors endarrerim l'entrada a aquest mon fins que l'alumne ha assolit un nivell 'alt' (amb totes les cometes). "L'alumne principiant quan ve al centre vol sobretot practicar estirament" és la idea. Però com que aquest alumne (i nosaltres mateixos) mai practiquem 'prou', posar en marxa aquests altres aspectes s’endarrereix indefinidament.

Que vol dir dir practicar 'prou'? Per a nosaltres profes, potser dues hores diàries? Per als alumnes, un parell de cops a la setmana? Sent realista, molta gent té una vida personal que no li ho permet (o, de forma legítima, no ho prioritza). Tenim a més la famosa dita "Val més un gram de pràctica que una tonelada de teoria", de Swami Sivananda. Té un cert sentit, però... vosaltres faríeu en cotxe mil quilòmetres sense mirar el mapa? El mapa no és el territori, però ens ajuda o moure'ns-hi.

Arribem doncs a aquest Cicle d'aprofundiment que vaig proposar. Alegrement hi vaig incloure, a més de les àssanes, temes d'anatomia i de filosofia índia (Yoga Sutra i Bhagavad gita). Per sorpresa meva, vaig omplir el curs molt abans de l'inici. Quina una responsabilitat!
Vaig posar-me doncs a preparar les classes tant com vaig poder, i a preparar-me també a canviar-les tan com fos necessari.
La part d'àssana m'és més fàcil perquè és la que hi dedico més hores. Passat ja l'entusiasme per l'ortodòxia Iyengar, exploro professors alternatius, o preparacions físiques que semblen més raonables (i eficaces). Això ho he pogut incloure fàcilment a les sessions, no sense el dubte de fins a quin punt volia fer el meu ensenyament normatiu Iyengar, que és clar però no sempre segur, i fins a quin punt ponderar-ho amb aquestes altres tècniques. Preguntes fonamentals com ara: «la ròtula, puja o no puja?», no tenen respostes de monosíl·labs, per a desesperació inicial dels alumnes acostumats a rebre ordre contundents. Introduir el pensament, la reflexió i la capacitat de crítica era un dels objectius. Potser al preu de perdre claredat expositiva?

La segona part de les sessions va ser la d'introduir conceptes de filosofia. No exagero si us dic que per cada hora que vaig donar me n'hi vaig passar potser trenta. Efectivament, em quedaven molt lluny els dies que vaig aprendre alguna cosa d’això en la meva formació, i sempre que havia intentat acostar-m'hi el text me n'havia expulsat, com un teixit hidròfug expulsa una gota d'aigua.

Em tocava formar-me a mi, doncs. Afortunadament vaig trobar uns cursos on-line (embodied philosophy) on s'explicava d’una manera que a mi m'inspirava: des d'un punt de vista universitari, més formal, però igualment apassionat. Així vaig recórrer les arrels dels Samkhya, vaig aprendre nocions de sànscrit amb l'Escola de llengües clàssiques (ara se dir, per exemple, "el savi menja arròs bullit"), i vaig aconseguir fer un mapa global de les dues gran obres en el ioga: els Yoga Sutra i el Bhagavad Gita. Pendents queden, entre moltes altres coses, el Yoga Pradipika i la filosofia no-dual. Potser el fet de no ser un gran entès en aquests temes m’ha ajudat justament a posar-me a nivell de qui ve per primera vegada, amb la ment verge de tot això, i té moltes ganes d’aprendre. Espero haver-li fet el camí més fàcil.
Finalment el curs s'ha acabat (vam acabar a mitjans de febrer) i puc dir que els alumnes han sobreviscut i s'ho han passat bé. Venia gent de molt lluny, i m’admirava de veure’ls aparèixer, amb tota les ganes, un dissabte al matí darrera un altre.

Em sembla que he donat el contingut que prometia, i que m'he esforçat en fer entenedor el que em sembla important d'explicar i que potser de bones a primeres no s'esperaven (i menys després de dinar) però que després han acollit amb moltes ganes. Gràcies a tots els que van venir pel seu entusiasme, la seva obertura de mires i les seves ganes d'aprendre.

Després de recollir energies ara ha tocat de repensar com hi vull tornar. Tinc ganes de compartir tot això amb més gent, i de fer-ho millor. Per aquest any el propòsit és de donar un ritme una mica més pausat en la pràctica i en l'ensenyament. Per això ho he dividit en dos mòduls, el primer més d'ensenyament Iyengar, el segon més alternatiu. Tot i que cal dir que el Sr. Iyengar va ser un gran investigador, i crec que molt del que fem ell ho hauria explorat també.
Moltes gràcies per llegir tot això. Si us ve de gust veure el que proposo pel curs que ve (a partir de l'octubre ho teniu aquí: Cicle d'aprofundiment 2020-21

Que sigueu feliços,
David

Pàgina 1 de 2

© 2021 Espai de ioga Girona Rambla de la Llibertat, 6, 4 | 17004 Girona david@espaideioga.cat | +34-655341258