Espai de ioga Girona

Tant en el món espiritual com en el món físic, podem pujar una muntanya seguint camins diferents. Potser un és llarg, un altre curt, un complicat i sinuós, un altre senzill i recte, però tots condueixen al cim. En la cerca del coneixement espiritual, existeixen molts mètodes, moltes vies i molts camins a l'hora d'experimentar el nucli ocult del nostre ésser i de dirigir la ment, que es troba atrapada en la xarxa dels plaers mundans, envers la font de la seva existència, l'âtman o ànima.

L'arbre del ioga, B.K.S. Iyengar

Pagès Editors, 220 pag., 18€ (també disponible en castellà, per Kairós)

Què fem quan practiquem? Per què ens sentim tant bé després de practicar? Com s'enllaça la nostra pràctica (aparentment només) física i la filosofia del ioga?

Aquest llibre és una resposta a aquestes preguntes. Amb un llenguatge molt clar, presenta una sèrie d'articles al voltant del ioga, l'ésser i el món.El fantàstic llibre que tenim a la nostra disposició és  la referència en el nostre viatge espiritual. 

I) ioga i vida.

La vida és llarga, i cada etapa té les seves particularitats. El que per un adolescent és fàcil, una persona gran o deixarà per impossible, i també a l'inversa. En aquesta part del llibre, l'autor fa un repàs de les diferents etapes de la vida, i del paper de l'individu a la societat, la parella, etc. B.K.S. Iyengar, com a pare de familia, diu que no és necessari viure en una cova per créixer espiritualment: al revés, és vivint la vida d'un home ordinari que sabem les dificultats vertaderes de la vida. 

 II) l'arbre i les seves parts 

L'arrel és Yama: els principis ètics que han de regir quasevol ésser humà en la societat. Comprèn la no violència, l'amor a la veritat, la generositat i el control del plaer

El tronc és Niyama, o regles de creixement pel practicant: estudi d'un mateix, passió per la pràctica, lliurament d'un mateix.

Les diverses branques són les àssanes: creixen en totes direccions, i harmonitzen el cos.

Les fulles són el pranayama: com elles, la nostra respiració ens fa viure.

L'escorça de l'arbre el protegeix i li permet de romandre al seu interior: és pratyahara, el viatge dels sentits des de l'exterior cap al nucli del ser. 

Un arbre sa té sàvia que flueix cap a cada petita cèl·lula. Això seria dharana, la concentració en la pràctica.

Quan la savia flueix regularment, l'arbre produeix flors, que són dhyana, la meditació.

I quan la meditació s'estabilitza s'arriba al samadhi, el fruit de la pràctica. 

III) ioga i salut

Una persona malalta ho té difícil de ser feliç. El primer requisit (tot i que no absolut) és gaudir d'una bona salut, i el ioga et permet treballar per ajustar el cos. Però quedar-se només amb els efectes terapèutics és com aquell va encarregar un moble al fuster i el dia de recollir el moble només se n'emporta les verolles de la fusta, i deixa el moble per inútil. 

IV) El viatge espiritual

En aquesta part fa una introducció a la filosofia del ioga; tant als termes associats (purusa, ida, pingala...) com al llibre d'aforismes que ho tracta, els Yoga Sutras de Patañjali.

V) Ioga al món

Ioga és una ciència i un art. Per ensenyar-lo no n'hi ha prou amb dos caps de setmana de formació de professor. Cal haver-lo practicat durant anys, rebre una formació i una actitud de permanent investigació.