David Lloret i Vilallonga
Vaig néixer el 1972 a Torroella de Montgrí, i visc a Girona des del 2002.La meva formació ha seguit dues branques paral·leles, la universitària, com a enginyer en informàtica, i la terapèutica, en ioga i shiatsu. En la part informàtica, vaig aconseguir el títol de doctor per la UAB el 2002 (en una tesi sobre imatges mèdiques que podeu veure aquí si us ve de gust) i des del 2004 estic de professor associat a la Politècnica de la Udg.
La meva pràctica de ioga va començar als 20 anys amb un llibre d'André van Lysebeth com a remei per l'escoliosi que pateixo a l'esquena. M'agradava i m'anava molt bé (en comptes de les inacabables piscines receptades per la medicina oficial) o sigui que vaig continuar mentre estudiava, a la universitat. Va ser aleshores que vaig conèixer el mètode Iyengar, de la ma de Modest Martínez, en unes classes memorables de 8 a 9 del matí. En mudar-me a Barcelona vaig continuar amb Jordi Martí, al CIIB. Em vaig apuntar amb ell en uns cursos de pre-formació que demanaven una pràctica personal regular, i de mica en mica em vaig imaginar que un dia m'agradaria ensenyar-ho. En Modest em va donar l'oportunitat, primer en un gimnàs de Cerdanyola i després a la UAB, en el servei d'esports. També vaig fer la formació de terapeuta en shiatsu japonès, que em va servir per aprofundir en els coneixements del cos.
L'any seguent va iniciar-se la primera promoció de professors en ioga IYENGAR® que es va fer a Barcelona, el 2002. Van ser dos anys intensos amb caps de setmana de formació, setmanes en un curs internacional... fins que a la fi vaig obtenir el títol, el 2004. La titulació per exercir de professor de ioga no està homogeneïtzada ni reconeguda legalment. Per això a vegades patim intrusisme per gent no prou preparada o sense els coneixements necessaris. Dins l’escola de ioga Iyengar que segueixo, però, la formació es troba totalment regulada segons un programa donat des de la seu central al RIMYI. Per entrar-hi calen 5 anys de pràctica amb un professor titulat, i superar un exigent examen d'admissió.
La formació demana:
- 4 hores diàries de pràctica.
- programa específic d’àssanes i pranayama.
- coneixements de fisiologia i anatomia.
- estudi dels textos fonamentals de ioga: Bhagabad Gita i els Yoga Sutras de Patañjali.
- 6 caps de setmana complets de classes.
- 2 setmanes completes d’intensius.
- 8 seminaris sobre ioga aplicat a diverses dolences: dolors a l’esquena (cervicals, dorsals, lumbàlgies), menstruació, embaràs...
Vaig adonar-me que només en un centre de ioga propi podria ensenyar ioga amb la qualitat necessària. Vam començar amb molts pocs alumnes, en una habitació del carrer de la força. Amb els anys el centre va anar creixent fins que el 2005 ens vam mudar a un nou centre, pensat i equipat per a la pràctica. He anat ampliant horaris i ara conto amb l'ajuda d'alumnes meus que han iniciat també ells la seva formació.
Des del 1999 que sóc soci de l'AEYI, l 'Asociación Española de Yoga IYENGAR ®. He format part de la junta directiva i del comité organitzador d'una convenció anual. Actualment sóc membre actiu de comissió d'informàtica. A Girona, amb Jordi Esteban de aditya organitzem des del 2006 un festival de ioga per recollir fons en benefici de l'obra social de B.K.S. Iyengar a Bellur, el seu poble natal.
Avui estic content de d'haver contribuït amb el ioga en la salut i benestar d'un bon nombre de gent.
Imma Pera i Miró
Vaig néixer a Girona el 1965, i actualment també hi visc.
Vaig estudiar Història de l'Art a la UB, i quart i cinquè de Belles Arts en l'especialitat de conservació i restauració.
Des que vaig acabar la universitat m'he dedicat a la restauració de pintures i documents gràfics, aquesta ha estat la meva principal activitat que m'ha portat a un gran coneixement dels materials que conformen tot tipus d'obres d'art, els pigments, els lligams, i també d'allò que no es pot tocar però que sentim quan un conjunt de materials s'han elevat a la categoria d'obres d'art. Per definir aquest conjunt d'atributs la majoria de cops fem servir adjectius que corresponen a sensacions molt humanes com són tranquil·litat, força, tendresa, precisió, felicitat...
Paral·lelament des que vaig fer 18 anys he anat practicant ioga. A Girona vaig començar amb en Saül Martínez, i he seguit un munt de mètodes diferents, perquè al anar a estudiar a Barcelona vaig anar canviat d'escoles segons on vivia.
Però un dia, seguint el meu camí d'inconstància en els mètodes, vaig començar a practicar el mètode del senyor BKS Iyengar. En aquell moment es van acabar un piló de coses i en varen començar unes altres. Ja fa anys que no he canviat d'escola! perquè si estic a la millor!!
El primer que em va agradar és el rigor amb que s'ensenyen les diferents postures i el gran coneixement que això implica sobre el teu propi cos. També la bona preparació que tenen el professors i finalment l'estat mental amb el que de mica en mica vas arribant gràcies al treball físic.
Ara ja he acabat la formació, tres anys de pràctica intensa, d'estudi i d'intensius, però està clar que això nomes és un començar. Tots els atributs que s'utilitzen per a definir l'art crec que es poden utilitzar per a definir la nostra pràctica iòguica: la força que vas adquirint, la precisió, la tranquil·litat, la tendresa cap a tu mateix i les teves dificultats, la felicitat... Tot des del punt de vista físic i mental, el ioga és això. Un art de confluència entre el que podem palpar, moure i estirar -el físic-, i el que només podem sentir, -tot allò mental.
Segueixo practicant cada dia, només faltaria!! Prenent classes a Girona i a Barcelona, anant a cursos intensius... per afinar, millorar i fer el camí del ioga dins el camí de la vida, o serà el revés? Un camí que s'inicia amb la primera classe que reps i ja no s'acaba mai, aquesta és la gran sort dels practicants de ioga, que sempre podem millorar la nostra pràctica i a nosaltres mateixos, us animo doncs a començar, a seguir i a no defallir.
Pots contacte amb mi enviant-me Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la .
L'espai