Tant en el món espiritual com en el món físic, podem pujar una muntanya seguint camins diferents. Potser un és llarg, un altre curt, un complicat i sinuós, un altre senzill i recte, però tots condueixen al cim. En la cerca del coneixement espiritual, existeixen molts mètodes, moltes vies i molts camins a l'hora d'experimentar el nucli ocult del nostre ésser i de dirigir la ment, que es troba atrapada en la xarxa dels plaers mundans, envers la font de la seva existència, l'âtman o ànima.
L'arbre del ioga, B.K.S. Iyengar
Pagès Editors, 220 pag., 18€ (també disponible en castellà, per Kairós)
Què fem quan practiquem? Per què ens sentim tant bé després de practicar? Com s'enllaça la nostra pràctica (aparentment només) física i la filosofia del ioga?
Aquest llibre és una resposta a aquestes preguntes. Amb un llenguatge molt clar, presenta una sèrie d'articles al voltant del ioga, l'ésser i el món.El fantàstic llibre que tenim a la nostra disposició és la referència en el nostre viatge espiritual.
I) ioga i vida.
La vida és llarga, i cada etapa té les seves particularitats. El que per un adolescent és fàcil, una persona gran o deixarà per impossible, i també a l'inversa. En aquesta part del llibre, l'autor fa un repàs de les diferents etapes de la vida, i del paper de l'individu a la societat, la parella, etc. B.K.S. Iyengar, com a pare de familia, diu que no és necessari viure en una cova per créixer espiritualment: al revés, és vivint la vida d'un home ordinari que sabem les dificultats vertaderes de la vida.
II) l'arbre i les seves parts
L'arrel és Yama: els principis ètics que han de regir quasevol ésser humà en la societat. Comprèn la no violència, l'amor a la veritat, la generositat i el control del plaer
El tronc és Niyama, o regles de creixement pel practicant: estudi d'un mateix, passió per la pràctica, lliurament d'un mateix.
Les diverses branques són les àssanes: creixen en totes direccions, i harmonitzen el cos.
Les fulles són el pranayama: com elles, la nostra respiració ens fa viure.
L'escorça de l'arbre el protegeix i li permet de romandre al seu interior: és pratyahara, el viatge dels sentits des de l'exterior cap al nucli del ser.
Un arbre sa té sàvia que flueix cap a cada petita cèl·lula. Això seria dharana, la concentració en la pràctica.
Quan la savia flueix regularment, l'arbre produeix flors, que són dhyana, la meditació.
I quan la meditació s'estabilitza s'arriba al samadhi, el fruit de la pràctica.
III) ioga i salut
Una persona malalta ho té difícil de ser feliç. El primer requisit (tot i que no absolut) és gaudir d'una bona salut, i el ioga et permet treballar per ajustar el cos. Però quedar-se només amb els efectes terapèutics és com aquell va encarregar un moble al fuster i el dia de recollir el moble només se n'emporta les verolles de la fusta, i deixa el moble per inútil.
IV) El viatge espiritual
En aquesta part fa una introducció a la filosofia del ioga; tant als termes associats (purusa, ida, pingala...) com al llibre d'aforismes que ho tracta, els Yoga Sutras de Patañjali.
V) Ioga al món
Ioga és una ciència i un art. Per ensenyar-lo no n'hi ha prou amb dos caps de setmana de formació de professor. Cal haver-lo practicat durant anys, rebre una formació i una actitud de permanent investigació.