fbpx

Yoga Sutras de Patañjali (Capítol 1 i 2) - Versió d'Edwin F. Bryant

A continuació teniu un breu resum de caràcter purament didàctic de l'excel·lent llibre «The yoga sutras of Patañjali», de Edwin F. Bryant. Mentre el llegia he anat prenent unes notes (en anglès) per estructurar-me la lectura. També he fet un llistat de la meva traducció de la versió anglesa, per tenir els Yoga Sutra en català. El meu propòsit és despertar-vos l'interès per aquest llibre magnífic, en la versió que sigui. David Lloret

 

Introducció

Ioga refereix a un conjunt de pràctiques de disciplina i control de la ment fetes per nombrosos ascetes i comunitats de l’antiga Índia, amb l’objectiu d’alliberar el patiment el cos encarnat. No es va convertir en escola (darsana) fins més tard, cap als primers segles D.C. Per tant, Patañjali no és el fundador del ioga: n’ha sistematitzat un mètode a partir d’ensenyaments previs. El ioga no està basat en un mer raonament intel·lectual, sinó en l’experiència directa; aquests sutras pretenen per tant ser més un manual pràctic que un tractat filosòfic.

Però per entendre cal situar-nos en el context de l’època. Prenem així la definició: « L’objectiu últim del ioga és, tècnicament, de desenganxar la ments de les il·lusions dels sentits i així permetre que l’ànima reconegui la seva vertadera naturalesa pura.» Tot i que podem intuir-ne el significat, cadascú dels termes emprats té un significat propi diferent en sànscrit, perquè pertany a una altra tradició filosòfica i religiosa. Caldrà doncs primer donar un esbós de la cosmologia hindú i intentar una traducció aproximada dels termes originals. Sovint però ens serà més còmode, i menys ambigu, referir-nos directament a l’original en sànscrit.

Notes del comentarista

En la transliteració del sànscrit he omès, per llegibilitat, tots els diacrítics (marques especials) excepte les vocals llargues com ā, amb l'esperança que ens acabin marcant l'accent de la paraula.Els plurals de les paraules acabades en -a els acabo -as: sutra, sutras. Agafo els noms en sànscrit tal com venen en la versió anglesa, sense passar-los a la versió normativa catalana. Purusa, per exemple, s’escriuria correctament com a Puruixa.

Els enllaços que poso són de la wikipèdia en anglès, perquè la catalana sovint és molt curta (però potser més fàcil d’entendre si esteu començant). Si no llegiu l’anglès, la versió catalana la trobareu punxant a l’esquerra ‘en altres idiomes’>català. Penseu també que un mateix terme sànscrit pot tenir diferents significat segons en quina escola ho busquem.

Voldria remarcar que no sóc en absolut un estudiós de la filosofia. Segur que trobeu errors, ambigüitats i contradiccions en el text. Si els trobeu, vol dir que us apassiona el ioga, i que en sabeu més que jo; totes dues coses, bona senyal.

Els Yoga Sutra en la versió de Patañjali són extremadament breus i concisos. Per això les edicions que llegim agafen versions de comentaristes posteriors, que permeten a l’autor desxifrar-ho. Com passa amb els textos clàssics, diferents edicions poden donar significats diferents segons l’orientació filosòfica o religiosa de l’autor.

Una versió molt coneguda és la de BKS Iyengar, Light on the Yoga Sutras, traduïda a l’espanyol com a Luz sobre los yoga sutras de Patañjali. És molt útil perquè té l’original en sànscrit i la traducció literal, a més dels comentaris del Mestre Iyengar. L’edició espanyola de Kairós està molt cuidada.

Jo he seguit «The yoga sutras of Patañjali», de Edwin F. Bryant, perquè vaig trobar l’autor en una sèrie de conferències que em van agradar. L’autor és professor i estudiós de la filosofia índia i es nota no només que en sap sinó també que sap perfectament on tindrem les dificultats nosaltres com a occidentals. Per això en el llibre sovint repeteix les explicacions en diferents parts, variant l’enfocament, i això ajuda moltíssim a entendre-ho. Ningú t’estalvia esclar el plaer de buscar i rebuscar termes que no has entès.

Cal dir que ioga apareix en una infinitat de tracts i contextos. Us recomano "The yoga tradition", Georg Feuerstein, per una revisió exhaustiva. També us recomano "Les estrofes del Samkhya", de Laia Villegas: una edició del clàssic del samkhya directa al català, molt ben feta.

Brevíssima cosmovisió hindú

gunas

Ioga pren la representació de l’univers d’un sistema filosòfic més antic, el Sānkhya, segons el qual l’univers és el producte (dual) de dues entitats ontològicament diferents: prakrti (matriu física primordial) i purusa (consciències innumerables que en formen part). L’univers evoluciona com a resultat de la interacció de les dues entitats.

Prakrti, la matèria, està formada per tres qualitats o gunas, que estan interactuant contínuament:

  • sattva- lucidesa
  • rajas – acció
  • tamas- inèrcia.

L’objectiu del ioga és minimitzar rajas i tamas, pertorbadores, per aconseguir que prevalgui sattva.

Una diferència primordial amb la filosofia occidental és que es considera que la ment forma part de la matèria, no de l’ànima o purusa. La ment es divideix en diferents parts, que són una evolució consecutiva de la matèria o prakrti. La primera evolució del prakrti original sorgeix de la forma més sàtvica o lluminosa: buddhi, la intel·ligència: judici, discriminació, coneixement, voluntat, capacitat de desafecció (en castellà, desapego). A partir de buddhi es produeix ahankāra o ego, caracteritzat per la funció de propi-consciència i identitat. S’apropia de la realitat externa des del punt de vista del jo. A partir d’ahankāra sorgeix manas, la ment sensorial. S’encarrega de processar i filtrar les dades produïdes pels sentits. És la seu de les emocions. 

purusa

Purusa, l’ànima, és pura i immutable però s’identifica erròniament amb el cos i la ment. Aquesta avidya o ignorància la porta al cicle de renaixements o samsāra.L’objectiu del ioga és guarir aquesta ignorància i desfer la identificació de l’ànima eterna, amb el que és impermanent, la ment i el cos.

El capítol 1 en dues línies

Ioga és aturar les oscil·lacions de la ment, que atrapen l’ànima en la identificació errònia amb la ment i el cos. Per fer-ho, cal concentrar l’atenció progressivament en un objecte i els seus components fins que l’atenció es dissol, s’estén a tota la percepció i finalment l’ànima s’allibera d’aquesta identificació.

Capítol 1: Absorció meditativa

Objectiu del ioga

I.1 A continuació són presentats els ensenyaments del ioga.

I.2 Ioga és calmar les oscil·lacions de la ment: yoga citta-vrtti nirodhah

I.3. Quan s’han calmat les fluctuacions, l’ànima resta en la seva pròpia naturalesa.

I.4 Altrament, l’ànima resta absorta en els estats fluctuants de la ment.

Les oscil·lacions de la ment o vrttis pertorben l’ànima i fan que s’hi identifiqui. Ioga consisteix en calmar els vrttis (maximitzant la guna sattva) per desfer aquesta identificació.

Esquema per entendre-ho: l’ànima o purusa dóna la llum o consciència cap enfora i es reflexa en la ment (citta) que podem veure com un mirall. Si citta està agitada (el mirall brut), purusa s’identifica amb aquesta agitació.

Nota: els termes sànscrits purusa, atman i drastuh que s’hi fan servir són aquí equivalents i es tradueixen en anglès per ‘seer’, el que veu, o també consciència pura, ànima, la que està mirant la ment.

Pregunta: com es pot veure afectada l’ànima, que és pura, per la ment? Resposta: com un cristall, també pur, que reflecteix el color d’una flor que té a prop seu.

Descripció dels vrttisvrttis

I.5 Hi ha cinc tipus de vrttis o fluctuacions de la ment, i poden resultar ser favorables o no favorables a la pràctica del ioga.

I.6 Són: coneixement correcte, error, imaginació, somni profund i memòria.

I.7 Vrtti 1: El coneixement correcte (pramāna) pot venir de 3 fonts: percepció dels sentits, inferència o lògica, i comunicació verbal.

Pramāna és sinònim d’epistemologia, quines són les fonts de coneixement correctes:

  • pratyaksa o percepció dels sentits és el més important. Aprenem el que és específic d’un objecte (visesa) respecte el genèric (samanya).
  • anumāna o inferència: si veiem fum és que hi ha foc
  • āgamāh o testimoni d’una persona sàvia, o de les escriptures.

I.8 Vrtti 2: L’error (viparyaya) és fals coneixement sorgit de l’aprenentatge incorrecte.

Per exemple, confondre un pal amb una serp.

I.9 Vrtti 3: La imaginació (vikalpa) consisteix en emprar paraules que no es refereixen a un objecte real.

Per exemple en expressions «El temps vola» i també es refereix al pensament conceptual.

I.10 Vrtti 4: El somni profund (nidrā) es l’estat de la ment que es basa en l’absència de qualsevol contingut.

Samskāras: empremta que deixa en la ment qualsevol vrtti o experiència dels sentits. Són impulsos latents que es poden activar i determinar el comportament d’una persona. És un concepte fonamental en la filosofia hindú, i està lligat a la teoria del karma.

Quan ens despertem, recordem si hem o no dormit bé, per tant és un vrtti. En el somni normal domina raja, que desperta samskāras. En el profund domina tamas i predomina una densa obscuritat.

Pratyaya: imatge d’un objecte que queda impresa en la ment. Representa un moment singular, comparat amb vrttis que són més un flux de pensaments o imatges.

I.11 Vrtti 5: La memòria (smrti) és la retenció d’imatges d’objectes que han experimentat els sentits.

De fet la memòria és generada a partir dels vrttis anteriors. Consisteix en la reactivació d’aquests samskāras, les impressions de pratyayas o vrttis passats. Tots aquests vrttis, segons l’ocasió, poder ser favorables o no a la pràctica del ioga.

Com podem calmar els vrttis?

I.12 Els vrttis es calmen per mitjà de la pràctica i la desafecció (non-attachment en anglès).

I.13 La pràctica (abhyāsa) és l’esforç de perseverar en la concentració de la ment.

Cal un cert esforç, i les condicions de calma de rajas i tamas.

I.14 La pràctica queda establerta amb fermesa quan ha estat cultivada sense interrupció i amb devoció durant un temps prolongat.

Calen els tres ingredients: sense interrupció, devoció, i temps.

I.15 La desafecció (vairāgya) és la consciència controlada de qui no es deixa emportar pels objectes dels sentits, tant si són percebuts com descrits.

El iogui cultiva la indiferència tot reconeixent que qualsevol gratificació sensual és temporal, i que aleshores arriba la insatisfacció. A més sempre es paga un preu karmic per la cerca del plaer. Renunciar doncs és dir ‘ja n’hi ha prou’ a tot això. La desafecció implica tant l’atracció com la repulsió. Ambdues indiquen afecció. Estadis de desafecció:

  1. fer l’esforç de trencar l’addicció
  2. l’esforç té èxit en alguns objectes
  3. l’objectiu següent són les addiccions internes.

I.16 Més alta que la renúncia és la indiferència als gunas mateixos. Això ve de la percepció de purusa, l’ànima.

Una vegada hem dominat rajas i tamas, sattva ens porta joia, que finalment hem d’abandonar també.

Tipus de Samādhi

Samādhi és el final del camí pel iogui, el punt on es comença a retirar la il·lusió d’aferrament al cos i a girar l’atenció cap a l’ànim, font de llum primordial.

I.17 Samprajñāta (que fa servir la ment) samādhi consisteix en els estats consecutius:

  1. vitarka-samādhi. Amb consciència física. Exemple: la contemplació d’un objecte física, com ara l’estàtua d’una divinitat.
  2. vicāra samādhi: amb consciència subtil. Percebem l’objecte com fet d’elements més subtils.
  3. ānanda-samādhi: amb joia. El iogui transfereix la consciència de l’objecte dels sentits (gráhya) als òrgans mateixos dels sentits (grahana). Sattva domina i ens amara la joia.
  4. asmita samādhi: amb el sentit del propi jo: transcendim també els instruments del coneixement i arribem a la coberta més propera de purusa. Aleshores buddhi pot reflectir la consciència de purusa cap a ella mateixa.

I.18 Asamprajñata-samádhi ve precedit per la determinació d’eliminar tots els pensaments. En aquest estat, només queden les impressions latents.

Purusa ja no és conscient de cap entitat externa. Els vrttis de la ment existeixen només com a potencial; les llavors latents o samskāras no germinaran en pensaments actius.

I.19 Per alguns éssers celestials l’estat de samprajñata ve caracteritzat per l’absorció en estats subtils de de prakrti.

En principi aquest sutra no va doncs per nosaltres (no som éssers celestials).

I.20 Per als altres éssers, per arribar a l’estat on només queden impressions sub-conscients ve precedit per fe, vigor, concentració i discerniment.

Amb fe, vigor i concentració arribem a samprajñata; el discerniment aleshores es manifesta i arribem a asamprajñata.

I.21 L’estat de samprajñata és a prop per aquells que s’hi apliquen intensament.

I.22 Entre els que ho fan, podem però distingir llur intensitat: tèbia, suau, i extrema.

Devoció a Isvara (Déu)

I.23 Samprajñata-samādhi pot ser aconseguit gràcies a la devoció al Senyor.

Aquí s’introdueix el camí de Bhakti, la devoció, però com a camí opcional, no obligatori. Podríem veure-ho com que podem escollir qualsevol objecte per a la meditació, però si escollim Isvara va millor.

I.24 El Senyor és una ànima (purusa) especial. No l’afecten els obstacles (per la pràctica del ioga), el karma, la fructificació del karma ni predisposicions subconscients (samskāras).

Isvarara no ha tingut ni tindrà samskāras, ni està lligat per les condicions del samsara. Patañjali sembla descriure un Déu que és una causa eficient: no ha creat l’univers, però si que el manipula.

Vāsānas: samskāras latents de vides prèvies. 

I.25 En Deu, la llavor de l’omnisciència no té límit.

A diferència dels éssers il·luminats, ha estat sempre omniscient.

I.26 Isvara fou també mestre dels antics, perquè no està limitat pel temps.

I.27 El nom que el designa és la síl·laba mítica OM.

I.28 Cal practicar la seva repetició i contemplació del seu significat.

Exemple d’arribar a Samadhi per la repetició (java) d’OM:

  • savitarka: om es barreja amb el significat convencional i idees associades
  • nirvitarka: el sentit habitual s’afebleix i Isvara apareix en la seva pròpia naturalesa.
  • Savicara: el iogi ja no és conscient de la pròpia existència, està completament identificat amb Isvara.

Pertorbacions

I.29 Amb això arriba la comprensió de la consciència interna i la llibertat de totes les pertorbacions.

I.30 Aquestes pertorbacions (antaráya) són la malaltia, l’ociositat, el dubte, la peresa, la falta de desafecció, els malentesos, la incapacitat per concentrar-se, i la inestabilitat. Són distraccions per a la ment.

I.31 Aquestes distraccions són acompanyades pel patiment, abatiment, la tremolor, la inhalació i l’exhalació.

Com eliminar les pertorbacions?

I.32 Per eliminar les pertorbacions fixarem la ment en un objecte.

I.33 La lucidesa pot ser augmentada tot practicant les següents virtuts:

  • maitrī – amistat cap als que són feliços, per eliminar l’enveja.
  • Karunā – compassió cap als extraviats, per eliminar el desig de fer mal els altres.
  • Muditā – joia cap als virtuosos
  • upeksānām – equanimitat cap als no virtuosos, per eliminar la intolerància.

El ioga no és per l’aïllament, sinó per viure en societat.

I.34 O bé podem aconseguir l’estabilitat de la ment enlentint l’expiració i allargant la retenció.

I.35 O bé fixant l’atenció en un objecte dels sentits.

Fem servir un objecte real com a suport, alambana, per a la meditació.

I.36 O bé guanyem l’estabilitat de la ment quan la ment està lliure de dolor i és lluminosa.

I.37 O bé contemplant aquells que estan lliures del desig i dels seus objectes.

I.38 O bé la ment esdevé estable quan té com a suport el coneixement guanyat del somni i dormir.

I.39 O bé podem meditar sobre qualsevol objecte segons la nostra inclinació.

Aquesta sutra és extraordinàriament anti-dogmàtica. Tot i que abans ens ha recomanat concentrar-nos en Isvara, Déu, aquí diu que de fet podem meditar en el que vulguem. Aquest seria el punt de vista per exemple del ioga Iyengar, on es fa servir el propi cos com a meditació.

Una vegada la ment ha guanyat estabilitat en una àrea, ho pot ampliar a altres àrees i manifestar la seva naturalesa sàtvica i apareix la inclinació a cultivar la saviesa.

I.40 El domini del iogui s'estén des de la partícula més petita fins a la totalitat de la matèria.

Un cop meditem sobre un objecte particular, com que la ment ho pot abarcar tot, podem meditar sobre qualsevol objecte de qualsevol forma i qualitat.

Tenim doncs que hem estabilitzat la ment. Què fem aleshores?

Samapattī i les divisions de samādhi amb llavor

I.41 Samapattī, la completa absorció de la ment quan està lliure d’oscil·lacions o vrttis, succeeix quan la ment es torna com una joia transparent i pren la forma de qualsevol objecte que tingui a davant:

  • grahītr: el que coneix
  • grahana: l’instrument de coneixement
  • grāhyesu: l’objecte de coneixement

Samapattī es defineix com la completa identificació de la ment amb l’objecte de meditació. Samadhi ho reservem per un estat més genèric, quan la ment ha calmat els vrittis.

A continuació divideix vitarka-samādhi, el primer samādhi llistat I.17, en dos estadis: sa-vitarka i nir-vitarka. Similarment, vicāra-samādhi, el segon de la llista de samadhis, és dividit en dos: sa-vicāra i nir-vicāra. Ho veiem en un exemple els quatre samādhis:

Enfocant la nostra atenció en el sol, un objecte d’una forma determinada compost d’àtoms de foc, arribem a savitarka. A continuació en nirvitarka aprofundim l’atenció fins a veure’s com un objecte de foc en el cel però independent del so ‘sol’, del seu lloc, distància etc. En savicara ens adonem que el foc correspon de fet a l’element subtil ‘llum’, però la consciència està encara subscrita a la seva localització particular. Finalment a nirvicara es dissol qualsevol consciència d’espai i temps i un veu la llum pura, buida de qualsevol color, penetrant no només el sol sinó tota la matèria en tots els temps.

I.42 En aquest estadi, savitarka-samapattīh, absorció de samādhi amb consciència física, es barreja amb les nocions de paraula, significat i idea.

I.43 Nirvitarka samapatti, absorció sense conceptualització, arriba quan hem purgat la memòria i la ment és buida. Ara només brilla l’objecte de meditació per ell mateix.

I.44 Els estats de samadhi amb consciència subtil i sense consciència subtil, que s’enfoquen en la naturalesa subtil de les coses, s’expliquen de la mateixa manera.

I.45 La naturalesa subtil de les coses s’amplia encara fins arribar a prakrti.

I.46 Els estats de samādhi dels que hem parlat són d’absorció meditativa «amb llavor»

I.47 Quan arribem a la claredat de nirvicara-samadhi, aconseguim la lucidesa de l'ésser intern.

I.48 En aquest estat aconseguim la saviesa que porta la veritat.

En nirvicara-samādhi el iogui no és conscient de l’espai i del temps. En un llamp de saviesa il·luminadora, el iogui arriba a la lucidesa de l'ésser intern, adhyatma-prasāda, intueix prakrti i purusa, i veu que tots els éssers pateixen.

Samādhi sense llavor

I.49 Samādhi sense llavor té un focus diferent de l’après per inferència i per aprenentatge, perquè veu els objectes en el seu particular.

Sāmānya: categoria general d’un objectes, ex. les vaques.

Visesa: objecte particular amb propietats específiques, ex. la vaca Paquita.

Només a través de la visió clara de samādhi podem capturar completament el visesa, la particularitat, d’un objecte, l’estructura subtil dels seus àtoms i essència. La ment es fon en el substracte comú de tots els objectes. La consciència irradia a tot arreu i esdevé omniscient.

I.50 Els samskāras que neixen d’aquesta saviesa vertadera obstrueixen els samskāras pertorbadors.

I.51 Quan s’acaben fins i tot aquests samskāras de saviesa vertadera, arriba nirbija-samādhi, l’absorció meditadora sense llavor.

En els estadis previs, abija-samādhi, la consciència de purusa encara es canalitzava a través de citta, que s’havia convertit en un mirall perfecte. Ara, després d’esgotar-se els samskāras que ens aïllen de les pertorbacions, es produeix un últim samskāra que ho atura tot. No hi ha absolutament cap marc de referència que deixi l’empremta a la ment, que està completament inactiva. Purusa, l’ànima, és conscient d’ella mateixa, de la seva naturalesa essencial i eterna. Purusa ha assolit aleshores mukta, l’alliberament.

Capítol 2: pràctica

El capítol anterior era el camí cap a samadhi per aquells que són capaços de concentrar la ment. En aquest dona el camí del ioga molt més concret per aquells que encara es troben lluny de poder-la concentrar.

Estructura del capítol:

1- Introducció a kriyā-yoga

2- Els seus efectes

3-11 Klesas, que elimina el kriyā-yoga

12-14 Karma i les seves conseqüències

15-16 Dukha, el patiment

17-22 Característiques de l’observador i de l'observat.

23-24 Conjunció entre ells

25-27 Com desfer la conjunció

28-29 Els vuit membres de yoga per arribar a l'alliberament

30-31 Yamas

32 Nyamas

33-34 Mitjans de contrarestar tendències contràries

35-45 Efectes secundaris d'observar-los

46-48 āsana

49-53 Prānāyāma

54-55 Pratyāhāra

Contingut

II.1 Kriyā-yoga, el ioga de l'acció, consisteix en auto-disciplina, estudi i dedicació a Déu.

Aquest és el camí adequat per aquells a qui els vrttis afligeixen i no poden iniciar el camí descrit al capítol 1. L'objectiu és potenciar la guna sattvas. Kriyá-yoga consiteix doncs en:

  • tapas – disciplina: controlar el menjar, dormir, etc.
  • svādhyāya – estudi de les escriptures (jñāna, coneixement) i repeticó de l'om (java).
  • isvara-pranidhāna – devoció completa a Déu, renunciant als fruits de l'acció. En aquest punt Déu ja no és opcional, com ho era a I.28. Patañjali es torna deïstic.

Kriyá-yoga està molt relacionat a la Bhagavad Gita: karma-yoga, jñāna-yoga and bhaktic yoga.

II.2 El ioga de l'acció és per arribar a samādhi i per afeblir les afliccions (kleshas)

Al capítol 1 ioga es definia en funció de les vrittis. Aquí la mateixa estructura es segueix amb les klesas.

II.3 Els impediments (kleshas) per samādhi són: ignorància, ego, desig, aversió i afecció a la vida.

II.4 La ignorància (avidyā) és el substracte que crea les altres kleshas, tant si són latents, febles, intermitents, o completament actives.

Avidyā és la font de les afliccions, que poden estar en estats diferents. El iogi cultiva la meditació, que crema les kleshas.

II.5 La ignorància consisteix en prendre el jo etern (ànima), que és joiós i pur, com el que és dolorós, impur i temporal.

És a dir, identifiquem l'ànima o atman amb el no-atman, que és el cos, els seus pensaments i emocions, i també les persones que l'envolten. Confonem la naturalesa de l'ànima amb el que és dolorós (duhkha), brut (asuci) i temportal (anitya). Aquí, el cos és contemplat com brut, com una pila d'ossos i tendons, amb líquids impurs.

Avidya és un estat fonamental, més que l'absència de conteixement. És un error permanent. El contrari d'avidya és viveka, discriminació.

En el budisme, no hi ha un atman autònom que pot ser separat de prakrti.

II.6 L'ego (asmita) és identificar l'observador amb el poder instrumental de veure.

Buddhi és la part de citta més enganxada a l'observador (atman o purusa) i li presenta les imatges observades. Així asmita seria identificar buddhi amb atman.

II.7 L'afecció o aferrament (rāga) sorgeix de les experiències felices.

Quan es veuen possibilitats de plaer, la memòria les reconeix, sorgeix l'afecció i la necessitar d'experimentar-les. Aquí la clau és la memòria.

"De contemplar els objectes dels sentits, en neix l'aferrament, de qual neix el desig, i del design neix l'ira, i després ve la confusió de la memòria, la destrucció de la intel·ligència, i arran d'això un es troba perdut."

II.8 L'aversió (dsvesha) prové d'experiències doloroses.

II.9 L'aferrament a la vida és una tendència innata, que afecta fins i tot als savis.

Tots els éssers vius es resisteixen a morir, fins i tot els més simples. Potser és un record del dolor de morts d'altres vides que ha quedat submergit a la ment en forma de samskaras.

II.10 Les klesas (afliccions) són subtils, i són destruides quan la ment es dissol cap a la seva matriu original.

Quan el iogui ha arribat a nirbija-samādhi, la ment és redundant i les cinc klesas són com llavors carbonitzades, que no germinen.

II.11 Els estat de ment produits per aquestes klesas s'eliminen amb la meditació.

Les manifestacions més grans de les klesas es poden eliminar amb el kriya-yoga, però les subtils necessiten la meditació. Les que hem cremat romanen fins a la mort física del iogi.

II.12 El magatzem de karma (karma-āsaya) és produit pels klesas. S'experimenta en aquesta o en futures vides.

Synopsys del funcionament del karma: els estats de la ment produixen impressions a la ment, anomenats samskāra, que s'acumulen en forma de magatzem de karma, karmāshaya. Els samskaras poden néixer de l'ignorància i de les klesas (el més normal dels casos) però d'altres neixen del discerniment.

II.13 Mentre existeixi l'arrel de les klesas, fructifica com a tipus de naixement, llargada i qualitat de vida.

En la mort es destrueix el cos bast, però el subtil reneix en una vida de qualitats diferents segons el karma que fructifiqui. Una part del karma roman dormen i s'expresserà en vides posteriors.

II.14 El tipus de naixement porta els fruits de plaer o dolor, com a resultat de la virtut o del vici.

II.15 Per qui té discerniment, tot és dolorós com a resultat de les conseqüències de l'acció, pel dolor en ell mateix, i per les samskaras, així com per les turbulències dels vrittis creats per les gunas.

Dukha, el terme sànscrit, es pot traduir com a dolor, i també com a frustració o insatisfacció.

Bàsicament el sutra diu que tot és dolor. Fins i tot ho és el plaer, perquè sempre s'acaba i no hi volem renunciar.

Tipus de dolor:

  • parināma: la natura sempre canviant de tot. El plaer sempre s'acaba.
  • tāpa: en aquest context, dolor involuntari experimentat per la ment i els sentits, produit per la ment i el cos propis, per la natura o entorn.
  • samskāras: impressions subliminals depositades a la ment per tota experiència passada. Els records generen addicció o aversió, els volem recrear o evitar. Per un iogi també les experiències plaents són doloroses perquè sap que acaben generant insatisfacció.
  • gunas són sempre mutants, i així també ho és la ment, que n'és producte.

II.16 Cal evitar el patiment que encara no s'ha manifestat.

Patiment passat i present no es pot evitar, però sí el futur.

II.17 La conjunció (samyoga) entre l'observador i el que veu és la causa del patiment que cal evitar.

Drastr, observador o purusa, és l'ànima que fa té cognoció a través de citta i en particular de buddhi, l'intel·ligència sensible, que aporta els objectes dels sentits.

Drsya, el que es veu, són tots els objectes presentats a la intel·ligència, que actuen com imans i atrauen l'atenció de purusa.

Aquell qui coneix què és el dolor - lloc, causa, i remei - no n'ha de patir més. El remei absolut pel dolor és aturar l'associació entre purusa i citta.

El patiment és el resultat de la perturbació de rajas i tamas a sattva.

II.18 El propòsit del que és cognoscible (sentits i elements) és proveir a purusa d'experiències (bhoga) o bé de l'alliberament (apavarga)

II.19 Els diferents estadis de les gunas són les particularitzades o no, distintives o no.

El mon en la seva essència és real i etern, no és una construcció mental, i les transformacions de naixement i mort que hi apareixen en realitat són el flux constant de les gunas.

II.20 L'observador té merament el poder d'observar. Malgrat que és pur, és testimoni de les imatges de la ment.

Purusa és conscient i immutable. Buddhi no és conscient, i rep els objectes dels sentits. Purusa s'identifica erròniament amb buddhi com a producte d'ahankāra, l'ego.

II.21 La naturalesa essencial del que es veu és exclusivament en benefici de l'observador.

II.22 Drsya, el que es veu, deixa d'existir per a l'observador quan aconsegueix l'alliberament, però continua existint pels altres purusas no alliberats.

Purusa, alliberat o no, és individual. Tenim la imatge dels diferents rius que van a parar al mar.

II.23 La conjunció (samyoga) és el mitjà d'entendre la naturalesa real entre el posseït i el posseidor.

Inicialment busquem viveka, discriminació, per desfer la conjunció, però en realitat qualsevol pensament cal ser dissolt per arribar a l'alliberament.

II.24 La causa de la conjunció és la ignorància

La creació en la cosmologia hindú és cíclica: a la fi tot es dissol en una sopa primordial anomenada pradhāna, que conté també tots els samskāras dels cittas de les purusas individuals que no han fructificat. Al nou cicle aquestes samskāras, sobretot les de l'ignorància, es reactiven i es produeixen noves cittas per a fructificar-los.

II.25 En eliminar la ignorància, s'esborra la conjunció; és la llibertat absoluta de l'observador.

II.26 El mitjà per arribar a l'alliberament és discerniment discriminatiu ininterromput.

Seguim els passos següents:

  • escoltar els textos sagrats
  • el discerniment s'enforteix en la contemplació del seu contingut
  • aleshores es desenvolupa més per la pràctica del ioga
  • la discriminació afebleix l'aferrement als objectes del desig
  • amb temps, la discriminació és tant poderosa que no tornem a caure en la il·lusió
  • aleshores citta no és perturbada i pot reflexar purusa’s

II. 27 La visió veritable interna del iogi té set etapes.

Les primeres quatre pretenen alliberar de l'acció o esdeveniments externs, i són paral·lels a les quatre nobles veritats del budisme. Són:

  1. sabem que val evitar el patiment.
  2. les causes del patiment (klesas) han estat erradicades
  3. aconseguim esborrar l'identificació de purusa amb buddhi (nirodha-samādhi)
  4. hem arribat a la fita. Els estadis finals representen l'aturada completa de les activitats de buddhi:
  5. la intel·ligència ha acomplet el seu propòsit i ara és redundant.
  6. els efectes de les gunas del yogi es dissolen cap a prakrti i no tornen a emergir
  7. purusa ara brilla en la seva pròpia natura. Això s'anomena kevala, absoluta llibertat.

Un cop aconseguida kevala, el iogi pot escollir quedar-se en el cos per ajudar als altres.

II.28 En destruir-se les impureses com a resultat de la pràctica del ioga, la làmpara del coneixement s'encén i culmina en el discerniment discriminatiu.

Però, com podem arribar-hi?

II.29 Els vuit membres del ioga són yama (abstinències), niyama (observances), asana (postura), prānāyāma (control de la respiració), pratyāhāra (retirada dels sentits), dhārana (concentració), dhyāna (meditació) i samādhi (absorció).

II.30 Els yamas o abstinències són:

  • ahimsā - no violència. Cal evitar fer mal als altres ésser, de manera absoluta. No valen tampoc excuses de deure (a diferència de la Bhagavad Gita). És el pilar central de tots els yamas.
  • satya - veritat. Significa fer correspondre les paraules amb els fets.
  • asteya - no robar ni tant sols en desig.
  • brahmacarya - celibat, que implica no pensar, parlar ni fer broma del sexe, ni provar de fer-ho, ni evidentment fer-ho.
  • aparigrahāh - no avaricia, és renunciar a les possessions en veure els problemes que porta d'adquirir, preservar i la destrucció de tot.

II.31 Aquests yamas són universals, sense excepcios de classe, lloc o temps.

II.32 Els niyamas (observances) són:

  • sauca - netedat, també en el menjar per no activar rajas i tamas, i també en la ment per evitar gelosia, orgull, vanitat.
  • santosa - satisfacció, o desinterés en acumular res que no sigui essencial per a la vida. No cal esperar a tenir més per ser feliç.
  • tapas - austeritat, per tolerar sense pertorbar-se les dualitats de la vida.
  • svādhyāya - estudi de les escriptures
  • Isvara-pranidhāna - devoció a Déu tot oferint-li totes les accions. Aquí la devoció no és opcional; Patañjali s'ha fet deistic.

II.33 En ser molestats per pensaments negatius (vitarka), hem de cultivar pensaments contraris.

És interessant veure que Patañjali dona per fet que aquest tipus de pensaments apareixen de manera natural. Hem de restar-hi indiferents, tot dient, 'això són només les gunas que actuen'. Com més sàtvica estigui la ment, menys frequents seran els mensaments rajàsics o tamàsics.

II.34 Els pensaments negatius poden ser posats a la pràctica en persona, en nom d'un altre, o bé senzillament tolerats. Es poden activar per avarícia, ira, o fantasia, i poden ser lleugers, moderats o intensos.

II.35 En presència de qui està establert en la no-violència, l'enemistat s'abandona.

Dhāranā, concentració, és l'eina essencial per aprofundir en els altres membres de ioga.

II.36 Qui està establert en la veritat s'assegura els fruits de l'acció.

II.37 Qui està establert en no robar, aconsegueix totes les joies.

II.38 Qui practica el celibat, arriba a obtenir el poder.

II.39 Qui està fermament establert en refusar la cobdícia coneix el perquè i l'on de tots els seus naixements.

II.40 Gràcies a la netedat, desenvolupem el disgust pel propi cos i pel contacte amb els altres.

Gràcies doncs a sauca s'evaporta l'atracció eròtica cap al cos, i un s'allibera de l'opressió i decepció del desig sexual.

II.41 A partir de la purificació de la ment, s'aconsegueix alegria, concentració, control del sentits i capacitat de percebre el propi ésser.

II.42 De la satisfacció per l'estat actual (santosā) arribem a la felicitat més alta.

II.43 De l'austeritat (tapas), en tant que neteja les impureses, es manifesta la perfecció dels sentits i del cos.

II.44 A partir de l'estudi de les escriptures, arribem a la connexió amb la divinitat personificada.

Aquest estudi inclou la repetició de l'om i de mantres.

Pregunta: quina és la divinitat personal de Patañjali? No ho especifica per no condicionar el lector, però històricament és una reencarnació de la muntura de Visnu, Sesa.

II.45 De la devoció a Déu arriba la perfecció a samādhi.

Només de la devoció arriba el premi final, comparat amb el qual els altres premis són petits.

Interessant: en una pràctica Bhakti, el devot no vol fer que la seva ànima s'aïlli, sinó que vol fondre-la amb la Divinitat.

II.46 Sthira – steady, sukham – comfortable, āsanam - posture La postura ha de ser estable i còmode.

Patañjali no parla més d'àssana perquè ja les dona per sabudes. Vyāsa, al segle V, en coneix més de 12, i al XIV Hathayoga Pradîpikā en parla de 84, de les quals 15 enumera. Diu que Siddhāsana i padmāsana són les millors.

āsana literalment significa seure. La posture permet al meditador de seure fermament, i són útils en quant que faciliten concentrar completament la ment. L'objectiu és alliberar-nos de les klesas.

Llista de postures de Vyāsa:

  • Padmasana (lotus)
  • Virasana (hero)
  • Bhadrasana gracious pose
  • Svastikasana auspicious pose
  • Dandasana staff pose
  • Sopasrayasana- postura asseguda, sobre un suport (això justifica els suports de BKS Iyengar)
  • Paryankasana: en virasana, pont enrera
  • Krauncha-nishadasana (la garça)
  • Hasta-nishadasana (elefant) ?
  • Ushtra-nishadasana (camell) Ustrasana
  • Sama-sansthanasana (evenly balanced)

Consulteu el blog:

https://www.jamesrussellyoga.co.uk/blog-james-russell_files/history-of-postural-yoga.html

II.47 La postura s'ha d'obtenir per la relaxió de l'esforç i l'absorció en l'infinit.

El cos no tremola i podem meditar sense perturbacions.

II.48 A partir d'això no ens afligeixen les dualitats dels contraris.

II.49 Amb l'assana aconseguida, arribem a prānāyāma, la regulació de la respiració. Consisteix en la regulació de la inspiració i expiració.

II.50 El prānāyāmah es manifesta com a moviments de la respiració interns, externs, i restringits.

II.51 (no rellevant)

II.52 Aleshores, la cobertura de la il·luminació s'afebleix.

II.53 A més, la ment és a punt per a la concentració.

II.54 Pratyāhāra, la retirada dels sentits, significa que els sentits no estan en contacte amb els respectius objectes.

Quan la ment està controlada també ho estan els sentits. Si un sol sentit s'escapa, també ho fa tot el coneixement d'aquella persona, com un l'aigua d'una gerra foradada.

II.55 Així arriba el control més elevat dels sentits.

Com que no tinc previst traduir els capítols 3 i 4 (qui arribi al Samadhi que aprengui anglès), ho acabo amb els dos més coneguts, que completen el camí d'astanga ioga:

Ara presentem els membres interns, que junts formen samyama:

III.1 La concentració (dhāranā) consisteix en fixar la ment en un únic lloc.

III.2 La meditació (dhyāna) és enfocar la ment en un únic punt d'imatge.

III.3 Samādhi succeeix quan el propi dhyāna resplandeix com a únic objecte, i la ment es buida de la seva naturalesa reflectiva.


© 2019 Espai de ioga Girona Rambla de la Llibertat, 6, 4 | 17004 Girona david@espaideioga.cat | +34-655341258